Ocasió del començament dins les entranyes de la matriu verge. Ocasió de notar l'escalf del radiador reptant per terra fins a grimpar per damunt de la meva esquena, brandant-se corba davant el monitor de l'ordinador. Ocasió d'escriure, ocasió de no escriure, ocasió d'engegar un teleoperador a fer punyetes per la banda ampla, aquella que ho és tant que, per molt que estiris els braços en ambdues direccions, no tens enlloc on agafar-te per aturar la caiguda. Ocasió d'atorgar un altre arabesc a la nobilísima condició humana d'aquell que treballa a casa amb el cap tatuat d'escriptura i els llavis remullats de vi (lleugerament remullats de vi, no caiguem en el mal gust de les paraules alcohòliques, si no ens passarà com al Malcom Lowry, no farem més que escrits decrèpits i aburrits). Ocasió de contribuir al puzzle de l'espai latent amb una peça de perímetre inestable. Ocasió de donar-los a tots vostès el bon dia sense haver-los de mirar a la cara.
Tot està per fer però jo no penso fer-ho tot. Quina mandra. Només una mica, fins que em cansi.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario