SBLORGFF...

la veritat és que es fa força difícil mantenir el to creatiu, compositiu, educatiu, matriu, perdiu, fiu-fiu d'aquesta cosa estranya després d'haver estat cevat per malignes (o ingènues, depèn de com es mirin) forces exteriors, dia rera l'altre, àpat rera àpat, fins a fer-me sentir més proper a una mucosa hipertrofiada que a un bíped amb els dos hemisferis cerebrals plenament desenvolupats. Ho intento, m'hi esmerço, faig marrada, parada i fonda, genuflexió i demés exercicis d'esma aparentment tranquil per recuperar el perímetre d'ésser càustico-alfabètic que ha fet fins ara les delícies d'una persona o dues o cap. Temes? No se me n'ocorre cap. Reflexions? Ara que comencen les rebaixes no, per favor, ara toca consumir fins a la mort. La reflexió la deixo (o la deixem) per la quaresma. Ocurrències? Home, estar endrapant com un garrí dia sí i dia també durant dues setmanes amb l'excusa de celebrar la setmana màgica d'una professió religiosa que te la porta fluixa em sembla una bona ocurrència. Crítiques? Uf, faig tard a una cita a Mordor. Bona nit.